La fascinació pel cavall àrab, de raça pura sang, no coneix límits, fins al punt que al voltant de la seva figura han sorgit un grapat de llegendes, mites i creences que hem recollit en aquest escrit perquè les assaboriu i gaudiu tranquil·lament. 
Pregunteu, a qui correspongui, i ja veureu que la resposta serà gairebé sempre la mateixa. Amb un simple cop d’ull, què és allò que més us atrau quan esteu per primer cop davant d’un cavall de raça pura sang àrab? “La perfecció”, sol ser la resposta habitual. I la puresa, afegim nosaltres. El motiu: el seu fenotip no s’ha modificat ni gens ni mica en els últims 4.500 anys (és una de les tres races que no permeten la influència de cap altra sang) i es pot dir que, d’una manera o altra, ha contribuït a la formació de totes les races modernes de cavalls.  

No és molt alt, però sí que és (i ho és molt) genèticament fort, veloç, àgil, fidel i fàcil d’ensinistrar. El clima àrid de la península Aràbiga, d’on és originari, i el fet que els nòmades beduïns els utilitzessin per a dur a terme tasques bèl·liques i per fer front a llargs i esgotadors viatges va deixar una empremta en la seva condició física. Aquesta raça equina ha perdurat i resistit estoicament a el pas el temps gràcies, en part, a les seves qualitats i característiques. No és estrany que avui dia se li atorgui un important valor, ja que així ho mereix. 

De caràcter dòcil, això no treu que sigui orgullós i temperamental. Aquí estic jo, transmet amb el seu caminar orgullós, la cua sempre aixecada, desafiant. D’entre les seves característiques morfològiques destaca el lleuger augment en el front, entre els ulls, conegut com a jibbah pels habitants del desert. 

La seva connexió amb la mitologia, les llegendes, les creences i les curiositats no l’iguala cap altra bèstia del planeta. En aquest article us en deixem algunes, les més populars que han sorgit i crescut al voltant de la figura del cavall àrab, perquè les assaboriu i les gaudiu tranquil·lament. 

 Criar-los, un deure sagrat. 

La llegenda explica que aquests cavalls eren alimentats amb llet de camell i dàtils perquè això afavoria la seva fortalesa i, per tant, la seva supervivència. Tanta era la importància de desenvolupar la raça que el mateix Mahoma, el profeta que va crear l’islam, va decidir convertir la criança de cavalls àrabs en un deure religiós amb promeses fins i tot de vida eterna pels criadors. Mahoma va escriure a l’Alcorà que “com més grans de civada proporcionis al teu cavall, més pecats et seran perdonats”. 

 Les cinc eugues de Mahoma. 

La mitologia explica també que, per garantir la fortalesa de la raça, Mahoma va seleccionar un grup de gairebé cent eugues d’entre els seus exèrcits i les va deixar tancades, a ple sol, durant set dies en un estable construït prop d’un rierol d’aigua fresca i cristal·lina, on els equins solien anar a refrescar-se. Passat aquest temps, les va deixar lliures obrint les portes i totes van sortir galopant i renillant en direcció al rierol… però de sobte, Mahoma va ordenar tocar la corneta de reclam perquè anessin on ell es trobava. Moltes eugues van ignorar l’avís perquè la set era molt més forta que l’obediència, i només cinc d’elles van donar mitja volta sense dubtar-ho ni un sol instant. 

El profeta les va beneir acaronant-los les crineres i a partir d’aleshores es van convertir en les reines-mare de la raça. Tots els pura sangs posteriors descendeixen de les cinc mítiques eugues de Mahoma: Obayah, Kuhaylah, Saqlauiyah, Hamdaniyah i Habdah. 

Creació divina. 

En una de les llegendes més repetides sobre l’origen de la raça de pura sang àrab s’explica que, en realitat, el cavall va ser un regal d’Al·là, el nom de Déu a l’islam, que desitjava crear un animal que fos tan ràpid com el vent. Va agafar un grapat de sorra del desert i amb l’acció del vent del sud es va transformar en un cavall que Al·là va dipositar al terra directament de les seves mans. 

 Cavalls cangurs. 

En molts documents se esmenta que la comunicació dels equins amb el seu amo era molt estreta, fet que, al llarg dels segles, ha acabat influint en el desenvolupament mental dels cavalls àrabs, formant un caràcter especial. Un cavall per a un beduí no era un animal funcional, sinó un amic que no creava problemes i de total confiança, sota la supervisió del qual podia deixar fins i tot la vigilància dels nadons. Pels citats beduïns, el seu equí era un integrant més de la família i en les nits més fredes els feien entrar a la tenda perquè estiguessin calentons i confortables. 

 Fascinació. 

La seva velocitat i elegància en el trot van resultar determinants perquè els beduïns s’emportessin la victòria en moltes batalles, i la popularitat i la fascinació dels cavalls àrabs per part dels combatents va créixer enormement. De fet, molts soldats van començar a referir-se a la raça com el cavall capaç de volar sense ales. Segons les creences de l’època, els cavalls àrabs estaven dotats de la capacitat de protegir els propietaris dels mals esperits. El mateix Mahoma va proclamar en una ocasió que “el diable mai no gosarà entrar en una tenda habitada per un cavall àrab”. 

 El cavall de Mahoma. 

Ja que estem amb Mahoma, continuem parlant d’ell: el profeta va posar de nom Lazlos (cavall del desert) al seu company de quatre potes de raça àrab i el va muntar quan va fer el seu primer pelegrinatge a la Meca. Aquest esplèndid animal, regal del governador d’Egipte (qui, a més, va fer-li arribar també un ase de nom Yafur), va despertar en el profeta una gran passió pels cavalls, i en especial per les eugues. No obstant això, el fort lligam entre Lazlos i Mahoma no va evitar que continués adorant també Al-Qaswà, el seu camell favorit.   

CONCURS MORFOLÒGIC A SERINYÀ 

L’Hípica Bosquerós de Serinyà ha cedit ja en dues ocasions les seves instal·lacions per acollir les edicions del 2017 i del 2021 del Barcelona International Arabian Horse Show, un concurs morfològic internacional de cavalls de pura raça àrab. Hi prenen part els millors exemplars de l’Estat i alguns equins provinents d’Itàlia o França (en total, uns cinquanta participants) i els tres millors animals s’enduen una medalla… i un cobriment gratuït.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *