TOT ALLÒ QUE HAURÍEU DE SABER DEL GOS D’ATURA CATALÀ I ALGUNES CURIOSITATS QUE (SEGURAMENT) NO CONEIXEU
Ni molt menys és una guia per a experts ni tampoc un assaig dirigit a un públic general, malgrat que és de fàcil lectura. L’article que esteu a punt de llegir és un intent de presentar la raça de gos autòctona de Catalunya de manera diferent, ni millor ni pitjor, posant en primera línia allò que, per norma, sol quedar en segon terme, i a l’inrevés.    

Trobar informació del gos d’atura català en l’època de la digitalització i les noves tecnologies no és gens difícil ni feixuc. No cal complicar-se la vida. Amb una simple cerca a Google en farem prou perquè els resultats que ens apareixeran a la pantalla seran aclaparadors. A l’instant i en diferents idiomes podrem seleccionar un batibull de textos perfectament classificats que inclouran definicions, dades, característiques morfològiques, origen, concursos i, per descomptat, imatges. Ah, i també altres propostes singulars, com ara un tutorial per estampar una espectacular fotografia d’un pastor català en una tassa de cafè i que quedi ben bonica.

Tot el gruix d’informació general, i molt i molt més, està disponible a la xarxa. És per això que aquest article va en una altra direcció. Ens proposem parlar del gos d’atura català des d’un punt de vista diferent, menys oficialista si ens permeteu l’expressió, a partir d’una perspectiva més agraïda i anecdòtica, i a estones simpàtica. Això sí, sense oblidar-nos d’explicar res que serveixi per evocar un quisso tan especial i singular que té una personalitat única.

Un bàrbar 

Que tot ésser viu prové d’algun lloc i té una història evolutiva determinada ja ho teníem entès. La qüestió és filar prim i fer una reconstrucció que s’acosti a quan i com va succeir realment un fet en concret. Quin és l’origen del nostre pastor català? Una molt bona pregunta que, avui dia, encara no té una resposta clara. Definir el moment exacte de l’aparició del gos d’atura català en la història és una tasca gairebé impossible que fa ballar als experts. 

En la teoria més acceptada s’explica que la majoria de gossos pastors provenen dels Terriers del Tibet que es van introduir a Europa durant les invasions bàrbares (any 150 aC) que van significar la caiguda de l’Imperi Romà. Amb els anys, aquests nouvinguts es van creuar amb altres races locals i una d’elles es va establir a les muntanyes catalanes, als Pirineus, i va desenvolupar unes característiques pròpies a causa del seu aïllament geogràfic.

Un apunt a aquest fil històric: fins al 1970, el nombre d’exemplars de gos d’atura català va baixar en picat i la raça va fregar l’extinció, però a partir d’aleshores un grup de criadors va treballar per evitar que el desastre acabés materialitzant-se. I per què es vas arribar fins a aquesta situació, us preguntareu amb tota la raó del món? En essència, per dos motius; primer, perquè el món ramader que havia perdurat durant segles s’esfondrà i els Pirineus es van obrir al turisme i als gossos d’altres races foranes, fet que va significar que el gos català es mestissés i el seu tipisme s’anés diluint; i segon, perquè la raça no va aconseguir captar l’atenció com a animal de companyia. En aquells dies, per a la major part de catalans les races estrangeres eren més bufones perquè a Europa ja les criaven de manera selectiva mentre que el nostre gos continuava essent considerat un gos petaner, el gos de sempre, el gos rústic de pagès.

Emoticona: feliç

La gent s’equivocava perquè el caràcter del nostre quisso és afable. Però abans de passar a definir els seus principals trets de comportament, és necessària una apreciació: el gos d’atura català té instint de pastor, i això significa que provarà sempre de reunir tot allò que es mogui. Quedi clar. 

Quatre adjectius defineixen perfectament la seva manera de ser: tranquil, treballador, viu i intel·ligent. Cert és que li costa agafar confiança amb els desconeguts, però és dolç amb l’amo i els membres de la família. Quant a fidelitat és el número u i quant a obediència, també, malgrat que, quan cal, pren les seves pròpies decisions i de vegades es mostra tossut. Es transforma quan surt de casa; és aleshores quan floreix la rauxa, l’energia i l’explosivitat. Vol sentir-se útil. I és incansable. Desitja córrer, ser lliure, és curiós de mena, però tothom tranquil: tornarà. Sempre torna. Per això no li agrada anar lligat durant els passejos. De fet, no se sol allunyar gaire de l’amo i està pendent de tenir-lo sempre localitzat. Mira per ell i també per la família, ja que té un fort instint protector. 

Com tota bèstia, algun dia la farà grossa… En aquell moment s’ha de mantenir la calma i no esbroncar-lo ni poc ni massa, sinó de manera equilibrada. És un gos molt sentit que s’ofèn si se’l renya injustament. Pot arribar a estar-se un temps moix evitant creuar la mirada amb la del seu amo… tot i que de seguida cercarà el perdó immediat perquè, pel damunt de tot, és un gos que pretén ser feliç.

Cognició

Tot i que no hi ha un acord definitiu quant al nombre de caps de bestiar que pot guardar un gos d’atura català, en el llibre La vida dels pastors (1934) es narra la història de com quatre exemplars i quatre homes van ser capaços de controlar un ramat de 4.000 ovelles durant un llarg viatge treballant en equip i emprant la intel·ligència per resoldre totes les situacions a les quals van haver de fer front.

Se n’ha parlat molt i en profunditat de la capacitat cognitiva del pastor català per aprendre de seguida les ordres del seu amo i dur-les a terme immediatament fil per randa, però la seva intel·ligència va més enllà: el gos coneix cada ovella com el mateix pastor. En una barreja de caps de bestiar de diferents amos, a la veu del pastor anirà destriant una a una i anirà portant a la cleda assenyalada les que pertanyen al pastor que el mana. També és capaç d’endevinar la proximitat d’una tempesta, i té el pressentiment del perill que voltarà al ramat o quan aquest s’apropa a un penya-segat. Finalment, s’adona de seguida quan manca una ovella i li segueix el rastre per l’olfacte fins a trobar-la.

Algunes curiositats: 

  • Sabíeu que el nom gos d’atura li ve perquè una de les funcions que fa quan treball és aturar el ramat d’ovelles? 
  • Sabíeu que el gos d’atura pot presentar dos tipus de cua, una de llarga i una de petita que no fa ni 10 centímetres?  
  • Sabíeu que el gos d’atura català s’ha fet especialment resistent a les malalties canines hereditàries perquè sempre ha viscut a la intempèrie i tradicionalment no ha rebut cures de salut dels pastors?  
  • Sabíeu que el pelatge del gos d’atura català, una de les seves característiques físiques més cridaneres, no és d’un color uniforme, sinó que està format per diverses tonalitats d’un mateix color (generalment, beix, blanc, negre o gris) i fins i tot una combinació de colors? 
  • Sabíeu que el gos d’atura català és especialment protector amb els nadons d’una família? 
  • Sabíeu que el gos d’atura català va ser la primera raça de l’Estat espanyol reconeguda oficialment i internacionalment l’any 1919? 
  • Sabíeu que els exemplars a partir dels quals es va redactar l’any 1929 el primer estàndard de la raça es deien Tac (mascle) i Iris (femella)? 
  • Sabíeu que Cobi, la mascota de Barcelona’92, és un gos d’atura català dibuixat a l’estil cubista? 
  • Sabíeu que el gos d’atura català muda el pelatge en dues etapes, renovant primer el pèl de la meitat anterior del cos i després la resta, i que durant una època sembla que tingui dos pelatges diferents i fins i tot sembla com si es tractés de dos gossos diferents? 
  • Sabíeu que, durant la Guerra Civil Espanyola, se’l va fer servir com a gos missatger i vigilant? 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *