Les races autòctones catalanes I

Les races autòctones catalanes I

L’actual format de la Fira de Sant Martirià de Banyoles té més de 40 anys d’història, tot i que té els seus orígens a mitjans del segle XIV. En aquesta etapa més moderna de l’esdeveniment una de les aportacions més recents ha estat la introducció de la mostra de races autòctones que fa 16 anys que se celebra.

En aquesta entrada i les següents, precisament, es dedicarà a parlar de les races autòctones catalanes, dividides en cinc publicacions en les que cada una d’elles se centrarà en les races equines, bovines, ovines, avícoles i el gos d’atura. En aquest primer article, però, es farà una introducció a les característiques, els avantatges i les accions encaminades a la conservació del patrimoni genètic de les races autòctones de Catalunya.

Primer de tot cal destacar que les races autòctones, en general, s’adapten millor al seu hàbitat i als recursos existents, un fet que comporta que siguin espècies més eficients en la transformació d’aquests recursos. Amb tot, l’ús de races autòctones més enllà de l’aspecte positiu de preservar espècies genuïnes, també té un retorn en el desenvolupament socioeconòmic i en la conservació de tradicions culturals relacionades amb la ramaderia.

Posant ja el focus en què es considera una raça autòctona catalana s’ha d’esmentar que són races d’animals domèstics que tenen una identitat genètica i unes característiques morfològiques singulars. Així, segons el Catàleg de Races Autòctones d’Espanya les espècies originàries de Catalunya són les següents:

  • Equines: Ase català i Cavall Pirinenc català.
  • Bovines: vaca Bruna dels Pirineus, vaca de l’Albera i vaca Pallaresa.
  • Ovines: Ripollesa, Xisqueta i Aranesa i cabra Blanca de Rasquera.
  • Aus: gallina del Prat, gallina Empordanesa, gallina Penedesenca i oca Empordanesa.
  • Gos d’atura català

Totes aquestes races catalogades són un pou de diversitat genètica que cal preservar, més enllà del significat de la història i cultura catalana. Dins d’aquestes varietats, n’hi ha que estan en una situació més sensible que d’altres, tot i que en la majoria dels casos, els plans de conservació i recuperació han tingut els seus efectes beneficiosos en el nombre d’exemplars de cada varietat.

Com s’ha comentat anteriorment, aquestes races constitueixen la base ideal a l’establiment i la preservació de sistemes sostenibles de producció ramadera. Tanmateix, tenen un paper destacat en la conservació d’ecosistemes, a més de representar un valor afegit ecològicament parlant.

No obstant els múltiples beneficis apuntats fins al moment, també tenen algunes desavantatges respecte a races creuades. En aquest sentit, tot i que les autòctones estan més adaptes al territori, són menys productives que les seves “competidores”, arribant a casos en què han estat totalment eliminades per aquestes. Per aquest motiu, són tan importants els programes i els ajuts per a la conservació de races autòctones que s’impulsen des del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, així com els plans d’altres administracions públiques.

Totes aquestes races catalogades són un pou de diversitat genètica que cal preservar, més enllà del significat de la història i cultura catalana. Dins d’aquestes varietats, n’hi ha que estan en una situació més sensible que d’altres, tot i que en la majoria dels casos, els plans de conservació i recuperació han tingut els seus efectes beneficiosos en el nombre d’exemplars de cada varietat.

Com s’ha comentat anteriorment, aquestes races constitueixen la base ideal a l’establiment i la preservació de sistemes sostenibles de producció ramadera. Tanmateix, tenen un paper destacat en la conservació d’ecosistemes, a més de representar un valor afegit ecològicament parlant.

No obstant els múltiples beneficis apuntats fins al moment, també tenen algunes desavantatges respecte a races creuades. En aquest sentit, tot i que les autòctones estan més adaptes al territori, són menys productives que les seves “competidores”, arribant a casos en què han estat totalment eliminades per aquestes. Per aquest motiu, són tan importants els programes i els ajuts per a la conservació de races autòctones que s’impulsen des del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, així com els plans d’altres administracions públiques.

Igual d’eficient (o més) que les altres

 

La Gallina Nana de Flor d’Ametller és de mida reduïda, però això no li impedeix incubar els seus ous i la d’altres espècies, la seva gran utilitat en el galliner, tan bé com la resta de races catalanes més grans. Respecte a la posta, va per davant de totes…  

De les més conegudes de raça nana, autòctona catalana i present des de fa molts anys en el món rural, la principal localització d’aquesta gallina se situa a la meitat sud i a l’interior de Catalunya. Es caracteritza per ser de mida reduïda, elegant, desperta i espavilada, de diferents colors de base, però sempre clapada de blanc recordant els pètals de les flors de l’ametller. D’aquí el seu nom. Coneguda també popularment com a quiques, peterrones o  periquines, entre altres denominacions.  

La seva gran utilitat en el galliner ha estat sempre la d’incubar, tant els seus propis ous com la d’altres espècies, malgrat que el seu caràcter dòcil fa possible que sigui un animal molt fàcil de criar. Es tornen lloques amb facilitat, i en les masies i cases de pagès les utilitzaven per incubar tant ous propis com d’altres aus, mantenint índexs de fertilitat dels ous propis d’un 95% i d’incubabilitat dels ous fèrtils del 90%.  

Estàndard 

A finals de la dècada dels noranta del segle passat, arran de l’exposició monogràfica de races autòctones celebrada a Montbrió del Camp, el senyor Ignasi Ferré de Valls va presentar una parella d’aquesta raça. Això va ser la punta de llança que va animar als membres d’una jove Aviraut (empresa especialitzada en races autòctones, a través d’un treball en equip format per l’Amadeu Francesch, Josep Ferré i Montserrat Ribas) a iniciar unes primeres tasques de recuperació i selecció de l’esmentada raça, definint així les seves principals característiques morfològiques i establint ja un primer estàndard.  

Més endavant, l’any 2008, es va crear a Rodonyà (Alt Camp) l’Associació de la Raça Flor d’Ametller (ARFA) amb l’impuls de criadors, com ara Josep Ferré, Xavi Jiménez, Ramon Amenós i la presència del mateix Ignasi Ferré, amb l’objectiu d’agrupar criadors per assegurar la seva preservació i la seva millora morfològica en totes les seves varietats de color presents. S’iniciava una nova etapa de treball d’estandarització amb la participació en certàmens per promocionar-la i redactar un patró ja força complet. D’aleshores ençà, en un estat de selecció i homogeneïtzació ja considerable, han anat apareixent nous colors, un augment de socis criadors i una junta renovada per seguir treballant i avançant amb aquesta petita raça. 

Posta 

El pes dels seus ous estan al voltant dels 38 grams. L’Inici de la posta sol ser al cap de quatre mesos i mig de vida i, per tant, més aviat que les races catalanes de mida gran, en què les gallines pesen uns 500 grams. El mascle també arriba a la seva maduresa sexual al voltant d’aquesta edat i pesarà uns 700 grams, aproximadament. Una vegada arriben a adults, la gallina pesarà uns 800 grams i el mascle, 1.100. 

Les seves característiques morfològiques són les següents: cresta senzilla amb cinc dents, amb presència de clavell i dreta en ambdós sexes; orelletes blanques; iris de l’ull ataronjat, tarsos blancs i que poden tenir taques negroses en la varietat negra. Destaca també que existeixen moltes varietats de color, com ara la Negre Clapejat, Aperdiuat daurat fosc, Aperdiuat platejat, Porcellana, Mistela, Coll de Palla, Llimona, etc. 

Més informació: www.flordametller.net 

Text: Jaume Berenguer i Boix Foto: Josep Ferré i Guinovart 

Equinoteràpia a Girona

Equinoteràpia Girona – Mas alba
Procés terapèutic per a cada persona

Al Mas Alba, situat al mig de la natura, és un lloc ideal per a desconnectar de la rutina setmanalperò a diferència d’altres masos, en ell i trobem un valor afegit, el procés terapèutic adaptat a cada persona.

Per a fer-ho, Mas Alba utilitza diverses tècniques, entre elles l’Equinoteràpia, que consisteix en una teràpia física i mental, en el qual l’element central és el cavall i la interacció amb aquest.

El Mas, hi treballen professionals de diferents àmbits, per tal de donar una resposta holística i adequada a cada persona que assisteix el centre. Als professionals se’ls i sumen els cavalls. Mas Alba disposa de cavalls de diferents caràcters, habilitats i complexitat física, els quals permeten un tractament personalitzat i adaptatiu a totes les afinitats de les persones.

En quins casos és favorable l’equitació terapèutica 

La Equinoterapia es pot aplicar en un gran ventall de casos:

– Patologies neurològiques: paràlisis celebral, esclerosis múltiple, etc.
– Transtorns mentals i psíquics
– Autisme
– Síndrome de Down
– Transtorns de l’Aprenentatges (TDA, TDA-H)
– Discapacitat auditiva, visual i/o sensorial
– Malalties neurodegeneratives
– Alteracions alimentàries: anorèxia i bulímia
– Etc.

Quins són els beneficis de l’equinoteràpia 

Si parlem de beneficispodem separar-los amb 4 grans grups:

Efectes Sociomotors: 

  • Desenvolupament de la comunicació no verbal 
  • Augment de l’atenció i la concentració mental 
  • Superació de pors personals 
  • Increment de l’autoconfiança i l’autoestima 
  • Desenvolupament de la voluntat 
  • Augment de la capacitat d’adaptació 
  • Disminució de l’impuls agressiu 
  • Desenvolupament del comportament cooperatiu 
  • Augment de la responsabilitat 

Efectes Psicomotors: 

  • Estabilització del tronc i el cap 
  • Desenvolupament de l’equilibri horitzontal i vertical 
  • Construcció de la simetria corporal 
  • Foment de la coordinació psicomotriu 
  • Desenvolupament de la lateralitat 
  • Increment de l’elasticitat, l’agilitat i la força muscular 

Efectes Neuromotors:

  • Regulació i tonificació muscular
  • Inhibició dels reflexes tònics i moviments associats
  • Automatització del patró de la marxa

Efectes Sensomotors:

  • Foment de la integració sensorial
  • Desenvolupament de la consciència i de la imatge corporal

Unes de les grans qualitats de l’equinoteràpiaés la capacitat d’adaptar-se a qualsevol tipus de persona i la seva patologiadepenent de les necessitats d’aquesta, es selecciona un tipus d’àrea d’actuació. 

Equinoteràpia Social

Procés que combina la tècnica de l’equitació, amb el coneixement del món del cavall amb la necessitat d’educar. Així, la teràpia busca aprofitar la relació amb el cavall per ajudar a les persones a treballar les seves habilitats i limitacions socials. 

El cavall participa com a mediador durant la sessió, i s’ha demostrat que en aquest tipus de teràpia, l’animal té una gran capacitat d’empatitzar amb la persona, essent capaç d’estimular el caràcter social d’una persona tímida o amb bloquejos afectius. Ajudant a les persones a acceptar-se a si mateixes, ja que els cavalls ens accepten tal com som.

Equitació Terapèutica

En la teràpia, la persona que la pràctica s’implica en alguna acció relacionada amb la cura del cavall, ja sigui el moment de la higiene, durant la preparació del material, o en el moment de muntar. En aquesta no s’ensenyen habilitats d’equitació de manera específica, sinó que el cavall participa com a motivador, permetent al terapeuta treballar els diferents objectiusels quals busquen treballar amb les àrees psicològica-cognitiva, comunicativa, psicomotriu, social i aprenentatge. 

Hipoteràpia

És una modalitat de teràpia assistida pel cavall, que va dirigida a aquelles persones que pel seu grau de discapacitat física i/o cogniva o psicològica no pot exercir gairebé cap acció, o cap acció sobre el cavallEls objectius de la hipoteràpia es basen en l’àrea física-motriuaprofitant el moviment tridimensional del cavall muntant al pas. També es treballen objectius d’altres àrees com la comunicació la socialització i l’autostima. 

Altres Serveis:

 A part de la implicació terapèutica, Mas alba ofereix diverses activitats d’equitació, casals, turisme inclusiu, així com a voluntariat. 

 

Equinoteràpia Girona – Mas Alba (2 de febrer de 2022). https://www.equinoterapia.es

Dolça Abella

Dolça Abella, de la Costa Brava al Pirineu Gironí, mel de muntanya.

La Laura i en Sergi, són els propietaris de Dolça Abella S.C, una petita empresa apícola familiar. Aquesta està situada a Crespià, on tenen l’obrador, la botiga i realitzen la cria d’abelles. Des d’aquí, porten unes 300 colònies, treballant a partir d’un maneig integrat i sostenible. 

La seva Història

Tot comença l’any 1998, quan un jove Sergi, es va comprar un llibre d’abelles i el primer rusc amb un amic, a partir d’aquí començaria una afició la qual l’any 2010 s’acabaria materialitzant amb l’entrada al projecte de la Laura, i la formació de Dolça Abella S.C.

Des de Dolça Abella, s’apliquen tècniques d’apicultura artesanal, amb l’al·licient afegit que en aquestes si apliquen tècniques més professionals en la construcció de les caixes i en la cria de les abelles. 

Mel del litoral… 

Formats en les tècniques d’apicultura orgànica, integrades a l’explotació, recol·lecten mel i pol·len on la tramuntana i el mar modelen una terra agresta i salvatge. En aquest entorn, l’abella s’alimenta duna flor única, com la del Cap de Creus, I la serra de l’Albera amb boscos feréstecs i esquerps que protegeixen els prats silvestres que s’hi troben els seus peus. 

Pujant a la Garrotxa…

Mirant a l’Empordà, però ja a la Garrotxa, s’hi troben les diferents arbredes, i muntanyes que agafen altura cap amunt el Pirineu. És aquí on les abelles elaboren una Mel que descriu la Garrotxa Empordanesa. 

Terra endins i boscos mediterranis… 

Cap a l’interior, al mig del massís de les Gavarres, hi tenen els seus ruscs en indrets sorprenents, cal destacar la mel que recol·lecten a les muntanyes dels voltants del Pla de l’Estany i de Crespià, zones amb gran diversitat de flora on aprofiten el potencial de l’entorn per extreure una mel única. 

De la Costa Brava al Pirineu Gironí, en constant moviment…

Quan a l’estiu la calor eixuga les flors, traslladen les abelles a diversos punts del Pirineu Gironí I al Parc Natural de les Guilleries-Savassona. Llocs on la mel assoleix una qualitat excel·lent, gràcies a les muntanyes altes i pures, els boscos mediterranis, els rius I els prats plens de flors. 

Apicultura i molt més…

A banda de la producció de Mel, Dolça Abella també s’involucra en altres serveis que giren el voltant del món de l’apicultura. Entre ells cal destacar l’apiteràpia, disciplina que consisteix amb el millorament de l’estat de salut mitjançant els productes de les abelles. La mel, el pol·len, el pròpolis, jalea real, la cera i l’apitoxina.
A més, l’empresa també ofereix serveis d’extracció i recuperació d’eixams, tasts de mels, i tallers. 

 

Informació extreta del lloc web: 

Sergi Prada. (26 de gener de 2022). https://www.dolcaabella.com/ 

La col·laboració del ruc català amb la biodiversitat

LA COL·LABORACIÓ DEL RUC CATALÀ AMB LA BIODIVERSITAT

Som propietaris d’una finca forestal que durant dues generacions només s’hi va practicar una gestió forestal extractiva, és a dir, tallades importants d’alzina i no sempre ben executades des del punt de vista silvícola. Quan la vam comprar fa uns deu anys la vam trobar una mica desendreçada… 

El primer que vam fer va ser elaborar un Pla de Gestió Forestal (PGF) amb l’objectiu de recuperar el bosc i obtenir unes pastures dignes. I teníem clar que la neteja del sotabosc s’havia de fer amb rucs per dos motius: perquè fos sostenible i perquè volíem un ramat de ruc català per col·laborar en la pervivència de l’espècie.  

El ruc català, com totes les races autòctones, té un gran valor, i no tan sols pel que representa de record viu per a la nostra història i cultura. Tots els exemplars pertanyen, generalment, a troncs genètics molt allunyats de les races industrials i, per tant, són dipòsit d’una diversitat genètica que cal preservar.

En ser explotats majoritàriament en règim extensiu, en pasturatge, els rucs catalans constitueixen la base ideal per a l’establiment i la preservació de sistemes sostenibles de producció ramadera, i contribueixen de forma destacada al manteniment d’ecosistemes de gran valor paisatgístic i ecològic. Mantenir ramats de  rucs com a element netejador del sotabosc per a la prevenció d’incendis forestals és un objectiu, però n’hi ha d’altres com ara la recuperació de prats de dall seminaturals i la preservació del paisatge en mosaic. 

Allà on hi ha rucs, els prats estan ben conservats amb una proporció d’espècies interessant i tenim un bosc mixt de roure i alzina on fa goig de passejar! I ells estan  feliços i sans!  

Si tenim en compte les noves directrius de gestió forestal d’aquest país, amb la tendència a augmentar prats de dall seminaturals gestionats amb ramaderia extensiva i evitant la sobrepastura, a aquests animals se’ls gira feina! Ens poden ajudar i molt amb la gestió del bosc a Catalunya. Sols cal fer plans i introduir una mica de ciència. 

Teresa Faine Codina

GRÀCIES PER FER POSSIBLE LA FIRA DE SANT MARTIRIÀ

GRÀCIES PER FER POSSIBLE LA FIRA DE SANT MARTIRIÀ 

Just fa una setmana aixecàvem el teló d’una nova edició de la Fira de Sant Martirià. Després que l’any passat no poguéssim celebrar la fira com havíem fet sempre per la pandèmia i de la incertesa que ens havia acompanyat en els darrers mesos sobre com seria finalment la fira, avui podem dir que la Fira de Sant Martirià ha tornat a ser un èxit.

Ja divendres, quan iniciàvem les activitats amb les escoles, veure el parc de la Draga ple d’alumnes que es retrobaven amb la fira, els cavalls, la Mostra de Races Autòctones… presagiava que seria un gran cap de setmana i així ho va ser. No només el bon temps ens va acompanyar, sinó que també l’esforç, el compromís i la dedicació de moltes persones va fer possible que poguéssim reviure la Fira de Sant Martirià de nou com sempre l’hem treballat. I no només això, sinó que hem iniciat nous espais i passos endavant per seguir-la potenciant, com el nou Espai Divulgatiu que hem estrenat al pavelló de la Draga.

Per tot això us volem donar les gràcies per acompanyar-nos i per fer possible de nou la Fira de Sant Martirià!

Ens retrobem aviat.

“DIFÍCILMENT TROBARÍEM A CAP ALTRE LLOC DE CATALUNYA UNA MOSTRA DE RACES AUTÒCTONES COM LA QUE FEM A BANYOLES”

 

“Difícilment trobaríem a cap altre lloc de Catalunya una mostra de races autòctones com la que fem a Banyoles”

Jaume Martí porta més de quaranta anys col·laborant amb la Fira de Sant Martirià i, des de en fa una vintena n’és un dels principals responsables de l’organització. S’encarrega principalment de l’organització de la Mostra de Races Autòctones que aquest cap de setmana reunirà pràcticament totes les races autòctones dels Països Catalans en una mostra pràcticament única a Catalunya. 

Quins records tens de la Fira quan eres petit?

Recordo quan hi anava amb l’avi Pere. Per a mi era un dels millors dies de l’any. Recordo que ell se n’anava a comprar els torrons jugant a les cartes i jo mentrestant m’escapava per allà, al mig de la gent i me n’anava a veure els vedells, les vaques i els poltres que portaven, algun conill… Sentia parlar la gent, sobretot als negociants que compraven i venien. Uns records de nen. 

Quants anys fa que n’ets responsable de l’organització?

Que hi col·laboro deu fer quaranta anys. Més com a responsable de l’organització potser aquests últims vint. 

Quina és la teva feina?

M’encarrego d’organitzar la mostra de races autòctones: buscar la gent que ha de venir, preparar tots els concursos morfològics i fer un lligam perquè tot això funcioni. 

De tot el protocol d’organització de la Fira, què és el més complicat i feixuc…

Tot és complicat. Remenar amb bestiar és complicat perquè sempre sorgeixen problemes de darrera hora. Les qüestions sanitàries cada vegada són més complicades i està clar que buscar el benestar dels animals dins de la fira també comporta la necessitat de millorar cada any la manera de donar el menjar, les gàbies, els terres, les carpes… que no passin fred, que no passin calor… 

Què és el que fa única aquesta fira?

Doncs que tenim un parc impressionant com és el parc de la Draga, on estem molt bé. També hem aconseguit un lligam entre el món del cavall i les races autòctones i d’aquesta manera hem pogut tornar a portar la fira al que jo havia vist de petit que eren les vaques, els cavalls, les oques, els ànecs… que torna a representar la fira de fa molts anys enrere. I potser això és el que la fa diferent. A part que una mostra de races autòctones com la que estem fent a Banyoles en aquests moments difícilment la trobaríem a cap altre lloc de Catalunya.

I no és només una exhibició de races autòctones

Això està clar. Des de la primera edició de la Mostra de Races Autòctones sempre hem apostat per donar-les a conèixer i l’esperit de divulgació i d’intentar treballar amb totes les agrupacions, els clubs, els criadors… era donar-los un aparador perquè ells expliquin al món el que s’està fent i com s’està treballant. I ara estem intentant donar-hi un pas més amb el nou espai divulgatiu dins el pavelló de la Draga que serà molt millor que com ho fèiem dins les carpes. Fins ara havíem de pensar si feia fred o feia calor, el soroll,… Recordo les primeres xerrades que fèiem que havíem d’intentar xerrar quan el gall callava.

Quina serà la principal satisfacció quan dissabte al matí arrenqui tot de nou?

La satisfacció serà veure que obrim tots els diferents departaments d’animals i estan tots bé i la gent ho gaudeix. I sobretot la mainada quan tornen a veure realment el que és una gallina, un cavall o una ovella… és bonic que vegin que aquests animals no estan només a la televisió ni en fotos, sinó que són reals. 

La Fira de Sant Martirià és una fira amb segles d’existència, que s’ha anat adaptant amb els anys… Quina ha de ser la propera evolució de la fira?

L’evolució serà una mica la que faci la societat. L’esperit de divulgació sempre l’hem de seguir mantenint i segurament ens n’hem d’anar cap a donar a conèixer tot el món vegetal, tot el món de les fruites, tot el món més tradicional que s’havia fet aquí perquè també ens estem adonant que la gran massificació que s’ha fet de tot el que estem menjant no va enlloc. I potser serà un punt també una mica de tornar a conèixer amb el que s’ha anat treballant. I és que hi ha gent que encara continua treballant en aquestes coses i necessita aquestes fires per poder-ho tornar a explicar i perquè pensem que encara existeix. 

DIARI D’UNA TRANSHUMÀNCIA (1988).

 

Estiu del 1987. Pirineu català. Al llarg de 9 dies coneixerem pas a pas com es desenvolupa la transhumància a través de muntanyes i valls sota el sol, la pluja i el vent.

Diari d’una transhumància (1988) d’Antoni Martí explica el fenomen de la transhumància a Catalunya i constitueix un document històric sobre la ramaderia tradicional a casa nostra. El relat audiovisual acompanya un pastor amb un ramat d’ovelles durant nou dies d’estiu al llarg del Pirineu català.

Va estudiar publicitat a l’Escola Massana de Barcelona entre els anys 1966 i 1972. A partir del 1977 es va professionalitzar i va realitzar noticiaris per a l’Institut del Cinema Català (ICC). Del 1981 al 1985 va realitzar la sèrie «Comarques de Catalunya» per a la productora Centre Promotor de la Imatge, juntament amb Ferran Llagostera, Ildefons Duran, Albert Abril, Pep Callís, Manel Cussó-Ferrer i Antoni Verdaguer.

El 1984 creà al municipi de la Bisbal, juntament amb diversos socis com ara la seva dona, Dolors Fuster, Àngel Quintana i Xavier Roca, entre d’altres, la productora de cinema i vídeo Video Play Serveis. D’aleshores ençà ha produït i realitzat, a través de la seva productora un gran nombre de reportatges, documentals i anuncis publicitaris i turístics i, sobretot, ha desenvolupat una important tasca de recuperació del patrimoni audiovisual de les comarques gironines. Com a reconeixement d’aquesta activitat, el 2005 va rebre el trofeu “Sant Nitrat de Cinema Rescat” que atorga l’Associació Catalana per a la Recerca i Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic.

Fons Antoni Martí

Fruit de la seva activitat professional com a productor i director en solitari d’obres cinematogràfiques i documentals s’ha creat el Fons Antoni Martí amb el suport del Centre de la Imatge de la Diputació de Girona.

El contingut del fons recull continguts de cinema amateur independent, amb documentals experimentals, reportatges i cinema de ficció. També n’està format per obres de cinema professional amb noticiaris de l’Institut del Cinema Català realitzats el 1977, documentals de la sèrie Comarques de Catalunya encarregats pel Centre Promotor de la Imatge entre els anys 1981 i 1985, i pel·lícules de ficció en format estàndard o 35 mm.

“BALLAR AMB EL CAVALL ÉS UNA DE LES MILLORS SENSACIONS QUE CONEC”

“Ballar amb el cavall és una de les millors sensacions que conec 

Garrotxina de naixement i establerta a Tortellà, la història de la seva passió pels cavalls neix quan tenia dotze anys. On vivia tenien una egua que s’estava moltes estones soles i ella va decidir fer-li companyia… D’aleshores ençà ha plogut molt i enguany a la Fira de Sant Martirià tornarà a deixar tothom bocabadat amb l’espectacle de doma en llibertat que coprotagonitza amb el seu inseparable Ruso. 

ENTREVISTA INTI SCHENKEL

 – AMAZONA DE DOMA EN LLIBERTAT

Explica’m bé aquesta passió teva pels cavalls…

El culpable és el meu germà, que sempre deia que volia muntar un cavall. Quan amb la meva família ens vam instal·lar en una casa de Tortellà, hi havia una egua que s’estava moltes estones sola i vaig creure que allò no podia ser. Com que ens la deixaven muntar, no vaig poder estar-me de passar-m’hi hores i hores fins que aquesta passió va néixer i va anar creixent. Sempre dic que va ser amor a primera vista…

Hi ha alguna cosa dels equins que no t’agradi?

No n’he trobat cap. M’agrada tot. I allò que puc aprendre, ho aprenc.

També t’agrada fer espectacles?

I tant! Sí que és veritat que abans que comenci l’espectacle passo una mica de nervis, però un cop ha començat ja em concentro en el cavall i aleshores m’oblido completament del que hi ha al meu voltant. A la pista m’hi trobo còmode, sí.

Des de quan participes en la Fira de Sant Martirià?

Fent espectacles serà la quarta participació, comptant la de l’any passat, que va ser virtual. En una ocasió vaig participar també en el concurs Qui guarda el burro i fins i tot em vaig animar a fer un recorregut de salt.

La Fira torna en format presencial i seràs l’única que faràs un espectacle eqüestre… Estat emocional?

Estic molt il·lusionada per les dues coses. Respecte a la primera, perquè sembla que, a poc a poc, anem deixant enrere la pandèmia. Pel que fa al segon punt, estic entrenant els cavalls perquè tothom qui vingui s’ho passi d’allò més bé.

Com definiries la doma en llibertat?

Són un seguit d’exercicis que es fan amb el peu a terra i muntant amb el cavall en completa llibertat, és a dir, sense capçada que el lligui i sense posar-li la sella. La clau és la manera de comunicar-se amb l’animal; de manera més suau, amb els moviments corporals o la veu. L’objectiu és que acabi fent els exercicis que li demano. Si vols una altra definició, et puc dir que és una manera diferent de gaudir del cavall, més respectuosa.

Com vas assabentar-te que existia?

De manera casual i sense adonar-me’n. T’explico com va anar: d’entrada, és obligat subratllar que muntar a cavall a pèl és el somni de qualsevol nena que comença. Dit això, un bon dia em van proposar que si era capaç de domar una egua salvatge a la qual ningú es podia acostar, que si ho aconseguia me la podia quedar. 

Entenc que no vas desaprofitar l’oportunitat…

Doncs mira, no. M’hi vaig passar hores, hores i més hores perquè era molt espantadissa i, tot jugant, vaig veure que, a còpia de temps, quan, per exemple, anava al camp va començar a seguir-me i feia això i allò que li demanava… Sense saber-ho, ja vaig aplicar conceptes de la doma en llibertat o doma natural. Després, ja aquí a Can Boada, vaig fer el mateix amb el Ruso i em va agradar molt que el cavall em fes cas només utilitzant la meva pròpia energia i la veu. Això de ballar amb el cavall és una de les millors sensacions que conec…

Ja veig que la teva vida està plenament dedicada als cavalls…

Sí, i estic formant-me perquè encara hi estigui més. 

 

“INTENTAREM QUE LA FIRA SIGUI HONESTA, TOT I LES LIMITACIONS”

 

Recorda haver gaudit de la Fira de Sant Martirià a la plaça de les Rodes quan era un marrec i no aixecava un pam de terra, i potser aquesta passió l’ha dut a formar part de l’equip organitzador i executor els darrers 43 anys. Com a president de l’entitat que gestiona la mostra banyolina, contempla el present amb esperança i el futur amb optimisme.     
ENTREVISTA A JOAN FRIGOLA  – PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE LA FIRA DE SANT MARTIRIÀ

Els teus primers records de la Fira són… 

Buff, fantàstics. La recordo com una festa en què es feien un munt d’activitats, no només la mateixa Fira, que més o menys tenia lloc durant un matí i es feia a la plaça de les Rodes. Em venen a la memòria els animals i la maquinària que s’hi exposaven, el guirigall general, els pagesos xerrant… Ens feia molta gràcia el torronaire, amb un peculiar i tradicional joc de cartes que es deia Lo Catxo que utilitza per vendre torrons. I l’home que venia mantes i fulles d’afaitar! Espectacular! 

Era un esdeveniment social…  

I tant! Un esdeveniment social formidable. Tot el poble hi assistia i els parents baixaven de comarques i de més enllà i s’hi estaven dos o tres dies per viure-la intensament en família. Si no vaig errat, parlo dels anys 60. Durant aquella setmana es feien també d’altres activitats perquè coincidia amb la Festa Major de Sant Martirià, que abans se celebrava també al novembre i que, pel fred, es va avançar a l’octubre. Hi havia cinema, ball, teatre… Se n’aprofitava també el comerç per fer negoci. 

Vas començar gaudint de la Fira com un banyolí més i has acabat essent-ne una part essencial de la seva organització. 

Antigament, érem membres de l’Associació de Comerciants de Banyoles (ACB), una de les entitats que organitzava la Fira juntament amb l’Ajuntament. Col·laboràvem i supervisàvem el muntatge. Estic parlant de fa 40 anys. El 2006 es va crear l’Associació de la Fira de Sant Martirià, sota el paraigua de l’Ajuntament, de la qual soc president des del mateix dia de la seva fundació. Això ens va permetre accedir a altres subvencions, com ara de la Diputació o de la Generalitat, i tenir patrocinadors i mecenes que ajuden al finançament de la Fira. 

Com us dividiu la feina, a l’Associació? 

El meu company Jaume Martí s’encarrega de tot el que fa referència a les races autòctones i jo, a tot allò que es relaciona amb el món dels cavalls: contacte amb les hípiques, concursos, espectacles… Els altres membres de la junta són col·laboradors que fan una tasca concreta, com per exemple la de speaker. 

Quina és la tasca més feixuga a l’hora d’organitzar la Fira? 

Sens dubte, la coordinació. Un cop elaborat el projecte, aleshores s’ha d’organitzar la seva execució i això porta molta feina: convèncer als artistes perquè vinguin i negociar les tarifes, parlar amb les hípiques i els criadors, el transport, les instal·lacions, muntatge de les carpes, pistes, parades, l’aspecte sanitari… Són moltes coses que s’han de tenir en compte en molt poc temps. 

Defineix amb una paraula si tot surt bé… 

En diria una d’eròtica, però no toca. Seriosament, diria descans. Acabes esgotat, però satisfet. Si tot ha anat bé, ets sent orgullós. També et relaxes, sobretot perquè abans has patit per si farà o no farà bon temps durant els tres dies de la Fira, perquè no hi hagi pandèmies animals, perquè no hi hagi complicacions ni incidències…  

Parlem de la Fira d’aquest 2021; d’entrada, que se celebri presencialment ja és tot un èxit, oi? 

És una satisfacció enorme que tot torni a començar, però no serà la Fira d’abans de la pandèmia, encara. Tot arribarà, anem pas a pas. El principal problema que ens trobarem serà encabir la gent dins el recinte de la Fira perquè hi haurà unes limitacions. Espero que no es desbordi l’assistència de públic.  

Ho teniu previst, això? 

Per descomptat, però fa por que vingui molta més gent de la que podem admetre i no pugui entrar. Em doldria que no tothom pogués visitar la Fira. Si passa, espero que s’entengui i que ningú se m’enfadi… La Fira tindrà una capacitat determinada i ens impedirà fer moltes coses, però intentarem que siguin una fira honesta i representativa. Serà millor que la de l’any passat, però en cap cas com abans de la pandèmia. Si tot va bé, l’any vinent tornarem a agafar el ritme normal. 

30.000 persones de mitjana la visitaven abans de la pandèmia. Encara pot créixer més la Fira, en aquest sentit? 

Es tracta d’una mostra que apareix en el programa de fires representatives de la Generalitat de Catalunya i el volum de públic ha crescut molt en els darrers anys. 30.000 persones, per mi, és una xifra ideal, covid-19 al marge. Crec que és suficient, perquè si vinguessin més persones, hauríem de créixer en infraestructures i no seria sostenible.  

És una Fira única… en el futur cap on ha de caminar? 

Com bé dius, és única perquè, valgui la redundància, és l’única de tot Catalunya representativa de totes les races autòctones homologades del país. No podem ni volem competir amb aquelles mostres especialitzades, perquè cerquem una exposició general. A més, tenim altres aspectes importants, com ara el concurs morfològic i monogràfic del gos d’atura, el concurs morfològic dels coloms, de l’ovella ripollesa, col·loquis, conferències, xerrades per a cada espècie de raça autòctona… Som diferents. Pel que fa al futur, el que volem promoure és la qualitat i centrar-nos cada vegada més en les races autòctones i els cavalls. Volem que la Fira sigui més selectiva i que vinguin els millors exemplars de Catalunya. Que la gent pugui contemplar totes les races del país i també el millor exemplar possible de cadascuna d’elles. 

Per últim, es faran espectacles eqüestres enguany? 

Hi haurà petites exhibicions eqüestres d’artistes locals i amateurs perquè el 90% dels grans espectacles venien de l’estranger i la logística, amb la covid-19, s’ha complicat. Però el problema també és saber com repartim la gent perquè gaudeixin sense perill de l’espectacle. Si es desborda, com ho farem? Aquest any és molt complicat. Per tot plegat, enguany no farem un espectacle professional, però sí local.