DSC_0493

La col·laboració del ruc català amb la biodiversitat 

Som propietaris d’una finca forestal que durant dues generacions només s’hi va practicar una gestió forestal extractiva, és a dir, tallades importants d’alzina i no sempre ben executades des del punt de vista silvícola. Quan la vam comprar fa uns deu anys la vam trobar una mica desendreçada... 

El primer que vam fer va ser elaborar un Pla de Gestió Forestal (PGF) amb l’objectiu de recuperar el bosc i obtenir unes pastures dignes. I teníem clar que la neteja del sotabosc s’havia de fer amb rucs per dos motius: perquè fos sostenible i perquè volíem un ramat de ruc català per col·laborar en la pervivència de l’espècie.  

El ruc català, com totes les races autòctones, té un gran valor, i no tan sols pel que representa de record viu per a la nostra història i cultura. Tots els exemplars pertanyen, generalment, a troncs genètics molt allunyats de les races industrials i, per tant, són dipòsit d'una diversitat genètica que cal preservar. En ser explotats majoritàriament en règim extensiu, en pasturatge, els rucs catalans constitueixen la base ideal per a l'establiment i la preservació de sistemes sostenibles de producció ramadera, i contribueixen de forma destacada al manteniment d'ecosistemes de gran valor paisatgístic i ecològic. Mantenir ramats de  rucs com a element netejador del sotabosc per a la prevenció d’incendis forestals és un objectiu, però n’hi ha d’altres com ara la recuperació de prats de dall seminaturals i la preservació del paisatge en mosaic. 

Allà on hi ha rucs, els prats estan ben conservats amb una proporció d’espècies interessant i tenim un bosc mixt de roure i alzina on fa goig de passejar! I ells estan  feliços i sans!  

Si tenim en compte les noves directrius de gestió forestal d’aquest país, amb la tendència a augmentar prats de dall seminaturals gestionats amb ramaderia extensiva i evitant la sobrepastura, a aquests animals se’ls gira feina! Ens poden ajudar i molt amb la gestió del bosc a Catalunya. Sols cal fer plans i introduir una mica de ciència. 

Com definiries la doma en llibertat? 

Són un seguit d’exercicis que es fan amb el peu a terra i muntant amb el cavall en completa llibertat, és a dir, sense capçada que el lligui i sense posar-li la sella. La clau és la manera de comunicar-se amb l'animal; de manera més suau, amb els moviments corporals o la veu. L’objectiu és que acabi fent els exercicis que li demano. Si vols una altra definició, et puc dir que és una manera diferent de gaudir del cavall, més respectuosa. 

Com vas assabentar-te que existia? 

De manera casual i sense adonar-me'n. T’explico com va anar: d’entrada, és obligat subratllar que muntar a cavall a pèl és el somni de qualsevol nena que comença. Dit això, un bon dia em van proposar que si era capaç de domar una egua salvatge a la qual ningú es podia acostar, que si ho aconseguia me la podia quedar.  

Entenc que no vas desaprofitar l’oportunitat... 

Doncs mira, no. M’hi vaig passar hores, hores i més hores perquè era molt espantadissa i, tot jugant, vaig veure que, a còpia de temps, quan, per exemple, anava al camp va començar a seguir-me i feia això i allò que li demanava... Sense saber-ho, ja vaig aplicar conceptes de la doma en llibertat o doma natural. Després, ja aquí a Can Boada, vaig fer el mateix amb el Ruso i em va agradar molt que el cavall em fes cas només utilitzant la meva pròpia energia i la veu. Això de ballar amb el cavall és una de les millors sensacions que conec... 

Ja veig que la teva vida està plenament dedicada als cavalls... 

Sí, i estic formant-me perquè encara hi estigui més.