JaumePortada5-01

“Difícilment trobaríem a cap altre lloc de Catalunya una mostra de races autòctones com la que fem a Banyoles”

Jaume Martí porta més de quaranta anys col·laborant amb la Fira de Sant Martirià i, des de en fa una vintena n’és un dels principals responsables de l’organització. S’encarrega principalment de l’organització de la Mostra de Races Autòctones que aquest cap de setmana reunirà pràcticament totes les races autòctones dels Països Catalans en una mostra pràcticament única a Catalunya. 

Quins records tens de la Fira quan eres petit?

Recordo quan hi anava amb l’avi Pere. Per a mi era un dels millors dies de l’any. Recordo que ell se n’anava a comprar els torrons jugant a les cartes i jo mentrestant m’escapava per allà, al mig de la gent i me n’anava a veure els vedells, les vaques i els poltres que portaven, algun conill... Sentia parlar la gent, sobretot als negociants que compraven i venien. Uns records de nen. 

Quants anys fa que n’ets responsable de l’organització?

Que hi col·laboro deu fer quaranta anys. Més com a responsable de l’organització potser aquests últims vint. 

Quina és la teva feina?

M’encarrego d’organitzar la mostra de races autòctones: buscar la gent que ha de venir, preparar tots els concursos morfològics i fer un lligam perquè tot això funcioni. 

De tot el protocol d’organització de la Fira, què és el més complicat i feixuc…

Tot és complicat. Remenar amb bestiar és complicat perquè sempre sorgeixen problemes de darrera hora. Les qüestions sanitàries cada vegada són més complicades i està clar que buscar el benestar dels animals dins de la fira també comporta la necessitat de millorar cada any la manera de donar el menjar, les gàbies, els terres, les carpes... que no passin fred, que no passin calor... 

Què és el que fa única aquesta fira?

Doncs que tenim un parc impressionant com és el parc de la Draga, on estem molt bé. També hem aconseguit un lligam entre el món del cavall i les races autòctones i d’aquesta manera hem pogut tornar a portar la fira al que jo havia vist de petit que eren les vaques, els cavalls, les oques, els ànecs... que torna a representar la fira de fa molts anys enrere. I potser això és el que la fa diferent. A part que una mostra de races autòctones com la que estem fent a Banyoles en aquests moments difícilment la trobaríem a cap altre lloc de Catalunya.

I no és només una exhibició de races autòctones

Això està clar. Des de la primera edició de la Mostra de Races Autòctones sempre hem apostat per donar-les a conèixer i l’esperit de divulgació i d’intentar treballar amb totes les agrupacions, els clubs, els criadors... era donar-los un aparador perquè ells expliquin al món el que s’està fent i com s’està treballant. I ara estem intentant donar-hi un pas més amb el nou espai divulgatiu dins el pavelló de la Draga que serà molt millor que com ho fèiem dins les carpes. Fins ara havíem de pensar si feia fred o feia calor, el soroll,... Recordo les primeres xerrades que fèiem que havíem d’intentar xerrar quan el gall callava.

Quina serà la principal satisfacció quan dissabte al matí arrenqui tot de nou?

La satisfacció serà veure que obrim tots els diferents departaments d’animals i estan tots bé i la gent ho gaudeix. I sobretot la mainada quan tornen a veure realment el que és una gallina, un cavall o una ovella... és bonic que vegin que aquests animals no estan només a la televisió ni en fotos, sinó que són reals. 

La Fira de Sant Martirià és una fira amb segles d’existència, que s’ha anat adaptant amb els anys... Quina ha de ser la propera evolució de la fira?

L’evolució serà una mica la que faci la societat. L’esperit de divulgació sempre l’hem de seguir mantenint i segurament ens n’hem d’anar cap a donar a conèixer tot el món vegetal, tot el món de les fruites, tot el món més tradicional que s’havia fet aquí perquè també ens estem adonant que la gran massificació que s’ha fet de tot el que estem menjant no va enlloc. I potser serà un punt també una mica de tornar a conèixer amb el que s’ha anat treballant. I és que hi ha gent que encara continua treballant en aquestes coses i necessita aquestes fires per poder-ho tornar a explicar i perquè pensem que encara existeix.