_1_1_1-01

 ESPECIALITAT: CARN DE CAVALL 

Durant la postguerra, en moltes poblacions catalanes van obrir carnisseries que venien carn de cavall perquè els metges la receptaven per combatre l’anèmia provocada per la desnutrició. Banyoles no va ser una excepció, i al carrer Mossèn Jacint Verdaguer es va obrir l’any 1955 Can Soler, que va estar en actiu fins a finals de la dècada dels vuitanta. 

La carn de cavall 

Antigament, el cavall era un animal que poca gent podia tenir, només les persones amb alguns recursos econòmics. Era un animal costós de criar i de mantenir. A còpia de temps, va esdevenir un animal popular. La seva carn ja es consumia al Paleolític. Tanmateix, el Papa Gregori III, al començament del seu papat el 732 després de Crist, va aconsellar a Sant Bonifaci prohibir-ne (i castigar-ne) el seu consum entre els pobles germànics quan els evangelitzava. En la nostra cultura, el cavall ha estat més valorat com a muntura, animal de transport, de treball, de càrrega, de companyia i d'esbarjo que com a producte alimentari. 

 Es considera que la carn de cavall és més saludable que la de boví i oví pel seu alt percentatge d'àcids grassos insaturats i pel seu contingut pobre en greix (en això s'assembla més al pollastre, al gall dindi i al conill). És molt tendra, molt digestiva i té un sabor lleugerament dolç i agradable. Conté molt de ferro, és rica en vitamines (B, A, C, E i K) i pobre en sodi. És recomanable per a criatures, dones embarassades, esportistes, persones intolerants a la proteïna de vaca, amb colesterol o sobrepès, gent gran i malalts d'anèmia.  

 A la postguerra, en època de penúria, quan, a causa d'una mala alimentació i desnutrició, moltes persones patien anèmia, la carn de cavall va esdevenir un “bon medicament” per a combatre-la i els metges la solien receptar als malalts (sobretot a criatures i gent gran). En aquesta època, en moltes poblacions catalanes es van obrir i van prendre volada carnisseries més o menys especialitzades en la venda de carn de cavall. Avui dia, a més de filets, també se'n fan hamburgueses, pinxos, croquetes, llonganisses, xoriços, salsitxes, etc. 

La carnisseria de Can Soler 

Banyoles no va quedar al marge de les necessitats generals i va agafar renom una carnisseria situada al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer (el conegut popularment com a carrer Gran): es tractava de la carnisseria de Can Soler.  

 

 

 El 1955 Josep Soler i Planas es va donar d'alta de la contribució municipal i es dedicava a la “venta de carnes frescas”. Regentava el negoci amb la seva dona Carme Sureda i Bonet. No obstant això, el negoci de la carnisseria i de la venda de carn de cavall venia de més lluny, tenia un recorregut més gran. 

 El 1923 Francesc Sureda i Serra (nascut a Ravós del Terri) va posar una carnisseria a casa del seu sogre, el barber Ubald Bonet i Llagostera. El germà de Francesc Sureda, Ramon, uns anys abans, ja n’havia obert una al mateix carrer (que en aquest moment es deia carrer dels Turers), però aviat la va tancar. Francesc Sureda, doncs, la va començar a casa del seu sogre, al número 23 de l'actual carrer de Mossèn Jacint Verdaguer. Administrava la carnisseria juntament amb la seva dona, la banyolina Antònia Bonet i Tarrats.  La parella va comprendre que es podia especialitzar en la venda de carn de cavall. La carnisseria tenia de reclam publicitari a la porta d'entrada, penjat a dalt de la porta, un gran dibuix o pintura d'un cavall fet pel banyolí  Jesús Barba i Veguillas. 

 Francesc Sureda i Antònia Bonet varen regir la carnisseria durant molts anys. Van tenir una filla, Carme Sureda i Bonet. La Carme es va casar amb Josep Soler i Planas el juliol de 1949. Francesc Sureda va morir uns cinc anys més tard, l'abril de 1954, amb cinquanta-set anys. I és llavors quan Josep Soler i Planas posa el negoci, la carnisseria, al seu nom i es dona d'alta de la contribució municipal. Josep Soler i Carme Sureda hi varen treballar molts anys. La carnisseria es va tancar cap a final de la dècada dels vuitanta del segle XX. 

 Com a altres llocs, aquell taulell ple de costelles i de filets de cavall va tancar per donar pas al predomini de la vedella, el pollastre, el conill, el xai i el porc, amb uns preus més ajustats i  més preferits pel consumidor. 

 

Josep Grabuleda i Sitjà