ss-01

Les races autòctones catalanes II: equines

Com es va explicar en l’anterior article, les categories de races autòctones catalanes són les següent: les equines, les bovines, les ovines, les aus i el gos d’atura. En aquesta segona entrada, es posarà la mirada en les races equines en les que hi trobem l’ase català i el cavall pirinenc català.

L’ase català

L’ase català, formalment la raça asinina catalana, és potser un dels grans exponents de les races autòctones de Catalunya del qual se’n té referències des de l’antiguitat, tot i que no es fins l’any 938 que no apareix el topònim “català” en un document escrit, corresponent als arxius de la Corona d’Aragó.

La Guerra Civil espanyola va estar a punt de significar la desaparició de l’ase català, malgrat que la dècada dels 40 va ser l’època de màxim esplendor a causa de la situació de postguerra que va comportar un retorn a les activitats agràries tradicionals. A partir dels anys 50 i fins, pràcticament els 80, hi ha una davallada progressiva de l’espècie per diversos factors (crisi de preus del sector equí, mecanització del camp i l’èxode rural).

La creació de l’Associació del Foment de la Raça Asinina Catalana (AFRAC) va esdevenir clau perquè l’ase català no desaparegués, ja que, entre d’altres aspectes, va reobrir el Llibre de Registres que l’any 1978 va comptabilitzar 8 someres i 2 guarans. D’aleshores ençà ja s’han registrat 1.895 animals, 965 dels quals continuaven vius a finals del 2021. En la següent taula facilitada per l’AFRAC, es pot observar que el nombre d’adults respecte el 2018 ha augmentat, passant de 758 a 823. No ha passat, però, el mateix amb els pollins, els ases menors de 3 anys, que en el 2018 n’hi havia registrats 150 i l’any passat es va tancar amb 142 exemplars.

Els aspectes positius que es poden extreure de l’evolució del cens d’ases i criadors inscrits a l’AFRAC durant el període 1995 – 2021 és el nombre de criadors que continua creixent, i és que en els darrers tres anys s’hi han sumat 10 de nous.

Amb totes aquestes dades a la mà, des de l’AFRAC apunten que es troben davant d’un moment complicat. D’una banda, pel fet que el nombre de naixements ha anat a la baixa i també pels efectes de la pandèmia, així com la guerra a Ucraïna que està repercutint en un increment del preu dels cereals.

 

info-02

L’any 1995 la tasca de l’AFRAC va rebre el suport del Departament d’Agricultura i Pesca de la Generalitat amb el finançament del programa de conservació i la col·laboració de la Facultat de Veterinària de la UAB. Aquest impuls va ser cabdal per fer créixer el nombre d’exemplars i d’associats de l’AFRAC.

En aquesta línia, la Fira de Sant Martirià de Banyoles també va aportar el seu granet de sorra per la conservació de l’ase català, i és que va ser el primer esdeveniment en el que es va organitzar un concurs morfològic del burro català. Com recorda Jordi Jordana, professor del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la Facultat de Veterinària de la UAB, del 2006 fins a l’actualitat cada vegada costa més escollir els tres ases que han de ser guardonats.

 

Característiques de l’ase català

Actualement la raça catalanes s’apropa als 1.000 animals i es distribueix majoritàriament per Catalunya, encara que també hi trobem nuclis importants a la Catalunya Nord, Osca, Toledo i Sevilla. Animals de format hipermètric, subconcavilini i longilini, de capa negra amb decoloracions. La seva associació és l’AFRAC (Associació del Foment de la Raça Asinina Catalana) i ha contribuït, de forma important, a la creació i millora de moltes altres races mundials, com ara l’ase de Kentucky o Mammoth, l’Âne des Pyrénées o les italianes Pantelleria, Martina-Franca i Siciliana, entre altres.

La raça asinina catalana es caracteritza per ser la més alta, amb una mitjana de 1,65m, també és la que té el cos més gros, i és que un adult pot arribar als 500 quilos. El pelatge varia segons l’època de l’any, així a l’estiu té el pèl negre i curt, mentre que a l’hivern és castany fosc. Les orelles de l’ase català es diferencien d’altres races perquè sempre apunten cap amunt, llevat quan neixen que les tenen abaixades, tot i que una setmana després ja les tenen amunt.

Davant de la situació actual de regressió en el nombre de naixements d’ases i dels efectes de la pandèmia i de la guerra, el repte de l’AFRAC és sortir d’aquest sotrac. Des de la vessant investigació també miren de reüll el tema de la consanguinitat, per evitar problemes i que els ases catalans continuïn mantenint les seves característiques principals.

El cavall pirinenc català

L’altra espècie autòctona catalana equina és el Cavall Pirinenc Català (CPC) que es localitza a 7 comarques dels Pirineus i Prepirineus catalans i que principalment s’utilitza per a la producció de carn. L’origen d’aquesta espècie la trobem al Cavall Català, raça de tir lleuger extingida a mitjans del segle passat. Tot i que es parla d’aquesta espècie des de mitjans del segle XX, no és fins l’any 2007 que se’l denomina com a Cavall Pirinenc Català i des del 2008 que es reglamenta i es crea el Llibre Genealògic que gestiona la Federació d’Associacions de Criadors de Cavall Pirinenc Català (FECAPI).

El CPC és un animal de temperament tranquil, però vigorós i que la seva alçada oscil·la entre l’1,45 i l’1,60 metres i amb un pes superior a la mitja tona. Presenta una gran varietat de pelatges, tot i que els bàsics són l’alaltzà, el castanya i el negre com així consta a l’Estàndard Racial.

La tardana regulació de l’espècie, així com de la creació del Llibre Genealògic va portar problemes per crear una pauta i uniformar la població i els productes derivats del Cavall Pirinenc Català. De fet, a partir d’aquest moment va ser quan es va treballar en la conservació i millora de la raça des del punt de vista de manteniment de la diversitat genètica per minimitzar els nivells de consanguinitat. Fruit d’aquesta tasca es va engegar el Programa de Selecció i Millora Genètica, orientat a la millora de les aptituds maternals i càrnies de la raça, amb l’objectiu últim de produir un pollí per a carn de qualitat i bon creixement.

La FECAPI està formada per diverses associacions: la Criadors de Cavalls de la Cerdanya; l’Associació Professional de Ramaders d’Equí d’Hispà-Bretó del Pallars Sobirà; l’Associació Criadors i Propietaris de Cavalls Hispanobretons de l’Alt Urgell;  l’Associacion de Pagesi-Criadors deth Shivaus Cavall Pirinenc Català dera Val d’Aran; l’Associació de Criadors d’Eugues de Muntanya del Ripollès; i l’Associació Professional d’Equí de Muntanya “Pirineus de Lleida” que agrupa les comarques del Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça. Segons la FECAPI en el darrer cens de CPC del 31 de desembre del 2021 es van comptabilitzar 4.262 femelles, 542 mascles i en el darrer any van néixer un total de 2.876 pollins, unes xifres que denoten que la població d’aquesta raça s’ha estancat.

Imatges extretes de fuives.com