Laprimera-01

LA PRIMERA FIRA

La de Sant Martirià va tenir un precedent: la Fira de Sant Martí. Fins i tot, les dues van arribar a coexistir. Tenia lloc la setmana de l’11 de novembre a la plaça de les Rodes i s'hi duien a terme transaccions de bestiar. La Guerra Civil va significar la seva desaparició. 

La primera fira banyolina va ser la de Sant Martí, concedida pel rei Jaume I d'Aragó el 21 de juliol de 1243. Cent vint-i-cinc anys més tard (el 1368), es va donar autorització per a la de Sant Martirià. El 1243, el rei va atorgar permís a l’abat Guillem de Cartellà (1221-1252) per fer una fira ("firas o nundinas") de vuit dies de durada. Es faria cada any durant la setmana de Sant Martí ("Sancti Martini"), o sigui, la setmana de l'11 de novembre. Si aquest dia coincidia en diumenge, llavors es feia la setmana següent. Era norma que el sobirà protegís les fires i a tots aquells que transitaven pels camins amb les seves bèsties i mercaderies. La primera fira banyolina aviat es va fer un lloc, tot i l'inconvenient que altres poblacions també celebraven fira per Sant Martí, en època de sembra i quan els ramats havien baixat al pla a passar l'hivern.  

 La festivitat de Sant Martí de Tours era molt popular i la vila banyolina no n'era una excepció: el 1086, en la consagració de l'església de Sant Esteve del monestir, s'hi van col·locar algunes relíquies d'aquest sant i, el 1294 s'esmentava que Sant Martí hi tenia un altar.  

 El Sant 

 Martí de Tours (Pannònia, Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser bisbe de Tours (França). Era fill d'un oficial de l'exèrcit romà i va rebre el seu nom en honor del déu de la guerra Mart. A quinze anys va ingressar a l'exèrcit. Posteriorment, es va convertir al cristianisme. Amb Hilari de Poitiers van fundar el considerat primer monestir d'Occident (360), el de Ligugé (França). Es va dedicar a l'evangelització i a la lluita contra els costums pagans. Va ser el patró dels tractants de cavalls, mules i altre bestiar de ferradura i de peu rodó. 

Finalment, la Fira de Sant Martirià va esdevenir la més important, però la de Sant Martí es va continuar fent no sabem fins quan. Al segle XVIII ja no es feia. Tanmateix, cap al 1907, es va recuperar. I la publicació Setmanari de Banyolas del 12 de novembre de 1911, a la pàgina 2, hi dedicava un article titulat: ‘La Fira de Sant Martí’. Entre altres afirmacions s'hi diu que “ja té adquirida fama en tota la província i fins fora d'ella”.  

 A la plaça de les Rodes s'hi venien mulats i mules de menys de dos anys. També comentava, en una altra crònica a la pàgina 3, que: “Lo més remarcable d’ella va ser el gran nombre de bestiar jove, el que s'ompliren vint corrals. Les transaccions foren abundants.” A la dècada dels trenta del segle XX encara durava amb èxit desigual. El 1931 i 1933 no va ser molt concorreguda, tant de persones com de bestiar. En canvi, el 1932 va haver-hi molta animació i moltes vendes. La Guerra Civil (1936-1939) va acabar amb aquesta fira que ja agonitzava abans. 

 

Josep Grabuleda Sitjà