“Una vaca àgil i de petita estatura, que  es desplaça fàcilment per terrenys accidentats”

Els ecosistemes es creen les condicions que necessiten. Poc més i poc menys. I en el del massís de l’Albera hi ha una vaca que, al costat de la resta d’elements, harmonitza i equilibra el conjunt. Hi ha viscut des de fa segles tot i que no se’n fa esment fins al 1868 i no se’n fa la descripció genètica fins a mitjan segle XX.

D’aspecte massís i allargat, extremitats fortes i pèl abundant, la de l’Albera és una vaca àgil i de petita estatura, amb la qual cosa es desplaça fàcilment per terrenys accidentats. No en va, la seva alimentació és més propera als herbívors salvatges com ara el cérvol i el cabirol que no pas a les vaques que estem acostumats a veure als prats. Entre els seus aliments, a més de l’herba i plantes de sotabosc, és capaç de menjar les fulles i el fruit del faig, d’aquí que també se la conegui com a vaca fagina. És una desbrossadora natural valuosíssima en la lluita contra els focs, especialment en finques amb pocs accessos i aïllades. A més, pel seu pes, aixafa el sotabosc, amb la qual cosa permet obrir camins.

Tot i això, la població d’aquesta raça estava en franca regressió, la cabanya era de menys de tres-cents animals però, gracies a tots els treballs de recuperació, actualment ens trobem amb tres-cents cinquanta exemplars a la serra l’Albera i cent cinquanta més repartits a diferents zones de Catalunya. La introducció de races molt seleccionades per a la producció càrnia i la pèrdua del sistema tradicional d’explotacions va contribuir a la davallada del cens . És l’eterna dialèctica de la quantitat i la qualitat.

Tot i que la preocupació per la supervivència de la raça neix a la finca Baussitges (Espolla) fa més de trenta anys, no és fins el 2010 que s’inicia un projecte per recuperar-ne la població. Així, l’Associació Baussitges amics de la vaca de l’Albera gestiona la cessió de vaques als propietaris que els interessi. A més, des de fa un parell d’anys intenten donar a conèixer i prestigiar-ne la carn, que és produïda de forma majoritàriament ecològica.

La Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i altres entitats són al darrere d’un projecte rigorós que pretén fer créixer una de les races més interessants des d’un punt de vista cultural i de preservació del patrimoni genètic català. En aquests moments els treballs de selecció genètica van encaminats a la millora i triatge de toros ja que les femelles es queden totes per a la cria.

És evident que vetllar per la vaca de l’Albera és una inversió de present i de futur. Potser només falta que siguem conscients del valor impagable que té la seva presència per preservar l’ecosistema, que no significa res més que preservar el benestar de tots.