A l’hora de parlar de la ramaderia apareixen dos conceptes: ramaderia extensiva i ramaderia intensiva. En aquesta entrada explicarem les diferències entre els dos tipus.

En primer terme repassarem el concepte de ramaderia intensiva, en el que la principal característica és la forma de vida i d’alimentació dels animals que es troben a l’explotació. En d’altres paraules, aquest tipus de ramaderia consisteix en la industrialització de l’explotació en el que les bèsties es troben estabulades, sota unes condicions creades artificialment, amb la finalitat d’augmentar la producció de carn i derivats, depenent de l’animal que s’exploti, en el menor temps possible. Per tot això els animals de la ramaderia intensiva no surten a pasturar mai.

El principal exponent de la ramaderia intensiva són les macrogranges, tot i que també hi ha explotacions familiars. En general, aquest tipus de granges necessiten una gran inversió econòmica en les instal·lacions, en noves tecnologies, mà d’obra… Tota aquesta despesa econòmica es compensa amb la producció massiva, ràpida i el més barata possible.

Per altra banda, a la ramaderia extensiva a diferència de la intensiva els animals viuen lliurement, un fet que no només és beneficiós pels propis animals, sinó que també comporta diversos aspectes positius a nivell medi ambiental, des de la reducció del consum d’energia fins a la gestió forestal i la prevenció d’incendis. En aquesta línia, les explotacions extensives tendeixen a aprofitar més els recursos naturals, un fet que permet una gestió més sostenible en tots els aspectes i que beneficia la recuperació de prats i espais que havien quedat amagats o s’havien perdut.

En resum la ramaderia extensiva és un retorn als orígens de la pastura en el que els animals podien fer-ho lliurement i sense estar tancats. Malgrat que la cria en llibertat o el pasturatge hauria de ser quelcom innat en els animals, aquells que provenen de ramaderies intensives necessiten un període d’adaptació per acostumar-se a trobar els seus propis aliments. Judit Nadal, responsable de Pasturabosc que lluita per a la prevenció dels incendis amb el seu ramat de cabres ens ho explicava així: “les cabres que vam adquirir provenien d’un règim intensiu i, per tant, no estaven acostumades a menjar verd. Vam necessitar un període per tornar a naturalitzar-les, primer a la finca i després pasturant ja que al principi només menjaven allò que els havíem donat nosaltres. Per exemple, de les alzines menjaven les fulles però es deixaven les aglans perquè no n’havien menjat mai”.”

La conscienciació sobre l’impacte de la indústria ramadera en el medi ambient, així com el benestar animal d’aquells productes que consumim (carn, ous, derivats…) fa que cada vegada hi hagi més iniciatives que apostin per un sistema de ramaderia extensiva o mixte. No obstant això, la gran quantitat de productes animals que es consumeixen fan “necessàries” les explotacions intensives per donar resposta a la gran demanda que hi ha.