Colom de vol català
D’origen molt antic, es considera que aquests coloms van arribar al Llevant peninsular amb el àrabs, al segle VIII. Actualment el podem trobar a tot Catalunya i altres països d’Europa. Hi ha infinitat de varietats de colors, fins a més de mil coloracions diferents en la mateixa raça, coloracions que sovint eren exclusives de cada criador i que diferenciaven els coloms de colomars diferents, les varietats més conegudes són el Cap de Frare, el Culiblanc, l’Enter i el Mongí girat.
Les característiques més importants són: tamany petit, malgrat que aparenta ser més gran pel seu pit ample i arrodonit, cap petit i lleugerament quadrat, que es coneix com a cap d’avellana, sense arestes i ulls de color blanc perla. Té una gran habilitat per el vol.
Colom figureta
D’origen antic , les primeres referències documentals són del segle XVIII. És fàcil que el seu origen es trobi en la raça Corbata Tunisiana, del nord d’Àfrica, arribada a les nostres terres durant la dominació àrab. Actualment hi ha criadors a Espanya, França, Holanda, Alemanya i els Estats Units. Les característiques més importants són: de tamany molt petit, és dels més petits del món, cap petit, lleugerament ample i de contorns angulosos i pla pel damunt; ulls grossos i situats cap a la part davantera del cap, el coll és una de les seves característiques, essent mitjanament llarg, amb una corba per davall del clatell que li confereix una forma arquejada, per davant presenta una papada a la base inferior del bec, que continua per davant amb el rofil o corbata. Sol caminar ben estirat i enfilat sobre els dits del davant.
Colom refilador
D’origen molt antic, procedeix de races algerianes i ja s’esmenta al segle XVII. Tot i que ha estat apunt de desaparèixer es trova a Catalunya i en alguns punts d’Espanya i França.
Les característiques més importants són: de grandària mitjana, el cap pot ser llis o bé mostrar una caputxa al clatell, és llarg estret i arrodonit, la caputxa està situada cap a la part alta del clatell, i a cada costat, presenta uns remolins de plomes anomenats revoletes, ulls grossos i molt aparents, de color blanc perla i amb la niñeta molt petita de color negre intens, d’aqui el nom d’ull de peix. Els aficionats afirmen que se’ls dóna el nom de refiladors pel fet que, en el vol, les seves rèmiges per fricció amb l’aire xiulen, d’altres diuen que és perquè vola fent tombarelles.
Colom ull de maduixa
Va ser introduït a la península Ibèrica des de la costa nord-africana durant els segles VIII a XV. El podem trobar per Catalunya, Espanya, França i Alemanya i malgrat sigui de poca tirada entre els criadors europeus, a causa de la presència de races molt semblants.
Les característiques més importants són: de grandària mitjana, ample de pit i espatlla, cap gros, quadrat, curt i ample, que es coneix com a cap de dau. El bec és curt, estret i rabassut, els ulls són de color blanc perla, els ribets oculars són els que l’hi donen el nom, són gruixuts i amples, d’una textura lleugerament frisada i d’un color vermell intens, estan formats per dos o tres cercles concèntrics, dels quals l’extern és el més gruixut.
Colom xorrera
Procedeix molt probablement de l’encreuament entre el primitiu colom autòcton de venera, la Figureta i la rissada Milanesa, totes elles races molt esteses i preuades els segles XVII i XIX. Es troba a Catalunya i en alguns punts d’Espanya i França. Les característiques més importants són: de tamany petit, posat altiu i vertical, de formes arrodonides, amb singulars guarniments de plomes que caracteritzen aquesta raça, per davant, el collar, la pitrera i els pantalons, i per darrere, la crinera del coll, i les xarreteres de l’espatlla. El seu frisat fa sembli un colom rabassut. El més característic d’aquesta raça són els seus girs a les plomes, que han de ser el més simètrics possible.
Colom d’ull o flamenc
D’origen antic, aquesta raça, ja esmentada al segle XVIII, està probablement emparentada amb l’antiga raça espanyola Dragona i la portuguesa Mariola. Actualment, només es troba a Catalunya, Mallorca i algún altre lloc d’Espanya. Les característiques més importants són: de talla gran aproximadament uns 800 gr, té un aspecte robust i unes potes relativament curtes que l’obliguen a caminar amb un lleuger balanceig del cos,com si fos un ànec, vola poc a causa de la seva grandària. El ribet de ocular és ample, gros i carnós, de forma circular i homogèni, de color roig intens. Sota el bec té dues berrugues laterals i una central que pot arribar a ser tan grossa com una avellana i que forma, al coll, una papada carnosa, desplomada i de color roig intens. A la part superior del coll, la ploma és solta i fina, “coll d’oca”.
