Cabra blanca de rasquera

D’origen confús, per la seva semblança amb les cabres Blanques Celtibèriques de Castelló, Guadalajara i Albacete, la inclouríem en el grup dels descendents del tronc de la Capra prisca. Present a les Terres de l’Ebre desde mitjans del segle XX, en els darrers anys s’ha expandit per altres comarques interiors de Catalunya.

Les seves característiques morfològiques són: perfil normalment recte, té un tupè que li dóna una sensació de front pla, orelles grosses i caigudes, banyes en ambdós  sexes amb forma de tirabuixó i espiral, pelatge clapat de negre sobre fons blanc o totalment blanc cremós. La principal orientació és la producció de carn.

Cabra catalana de l’Albera

Va ser descrita per primera vegada l’any 1923. Actualment el seu cens és molt reduit. Les seves característiques morfològiques més importants són: animals robustos, subconcaus, eumètrics, de grandària considerable, extremitats llargues i fines, un cap proporcionalment petit però llarg, i capa homogènia de color vermellós. La principal orientació és la de formatges i carn.