La Gallina Nana de Flor d’Ametller és de mida reduïda, però això no li impedeix incubar els seus ous i la d’altres espècies, la seva gran utilitat en el galliner, tan bé com la resta de races catalanes més grans. Respecte a la posta, va per davant de totes…

De les més conegudes de raça nana, autòctona catalana i present des de fa molts anys en el món rural, la principal localització d’aquesta gallina se situa a la meitat sud i a l’interior de Catalunya. Es caracteritza per ser de mida reduïda, elegant, desperta i espavilada, de diferents colors de base, però sempre clapada de blanc recordant els pètals de les flors de l’ametller. D’aquí el seu nom. Coneguda també popularment com a quiques, peterrones o  periquines, entre altres denominacions.  

La seva gran utilitat en el galliner ha estat sempre la d’incubar, tant els seus propis ous com la d’altres espècies, malgrat que el seu caràcter dòcil fa possible que sigui un animal molt fàcil de criar. Es tornen lloques amb facilitat, i en les masies i cases de pagès les utilitzaven per incubar tant ous propis com d’altres aus, mantenint índexs de fertilitat dels ous propis d’un 95% i d’incubabilitat dels ous fèrtils del 90%.  

Estàndard 

A finals de la dècada dels noranta del segle passat, arran de l’exposició monogràfica de races autòctones celebrada a Montbrió del Camp, el senyor Ignasi Ferré de Valls va presentar una parella d’aquesta raça. Això va ser la punta de llança que va animar als membres d’una jove Aviraut (empresa especialitzada en races autòctones, a través d’un treball en equip format per l’Amadeu Francesch, Josep Ferré i Montserrat Ribas) a iniciar unes primeres tasques de recuperació i selecció de l’esmentada raça, definint així les seves principals característiques morfològiques i establint ja un primer estàndard.  

Més endavant, l’any 2008, es va crear a Rodonyà (Alt Camp) l’Associació de la Raça Flor d’Ametller (ARFA) amb l’impuls de criadors, com ara Josep Ferré, Xavi Jiménez, Ramon Amenós i la presència del mateix Ignasi Ferré, amb l’objectiu d’agrupar criadors per assegurar la seva preservació i la seva millora morfològica en totes les seves varietats de color presents. S’iniciava una nova etapa de treball d’estandarització amb la participació en certàmens per promocionar-la i redactar un patró ja força complet. D’aleshores ençà, en un estat de selecció i homogeneïtzació ja considerable, han anat apareixent nous colors, un augment de socis criadors i una junta renovada per seguir treballant i avançant amb aquesta petita raça. 

Posta 

El pes dels seus ous estan al voltant dels 38 grams. L’Inici de la posta sol ser al cap de quatre mesos i mig de vida i, per tant, més aviat que les races catalanes de mida gran, en què les gallines pesen uns 500 grams. El mascle també arriba a la seva maduresa sexual al voltant d’aquesta edat i pesarà uns 700 grams, aproximadament. Una vegada arriben a adults, la gallina pesarà uns 800 grams i el mascle, 1.100. 

Les seves característiques morfològiques són les següents: cresta senzilla amb cinc dents, amb presència de clavell i dreta en ambdós sexes; orelletes blanques; iris de l’ull ataronjat, tarsos blancs i que poden tenir taques negroses en la varietat negra. Destaca també que existeixen moltes varietats de color, com ara la Negre Clapejat, Aperdiuat daurat fosc, Aperdiuat platejat, Porcellana, Mistela, Coll de Palla, Llimona, etc. 

Més informació: www.flordametller.net 

Text: Jaume Berenguer i Boix Foto: Josep Ferré i Guinovart